La campanya “Som 10 milions” de Plataforma per Llengua, que té com a objectiu reconèixer la unitat de la llengua i exigir a les institucions que adopten mesures contra “els molt greus els atacs que rep”
“Venim d’una etapa complicada en la que la majoria del Partit Popular havia impedir donar passes endavant en l’ús del valencià a l’administració local al nostre poble”, valora Eric Traver
L’Ajuntament d’Orpesa s’ha adherit a la campanya “Som 10 milions” de Plataforma per Llengua, que té com a objectiu reconèixer la unitat de la llengua i exigir a les institucions que adopten mesures contra “els molt greus els atacs que rep la llengua des de diferents àmbits i entitats que pretenen esquarterar la unitat de la llengua, amb l’objectiu final de minoritzar-ne l’ús”. La moció, proposada per Compromís, va rebre el suport del PSOE. PP i Cs van posicionar-se en contra.
“Volíem que l’Ajuntament d’Orpesa donara el seu suport a aquesta campanya a favor de la visibilització de la llengua ja que el valencià continua arraconat en molts àmbits de la nostra vida diària, a més dels atacs que, lamentablement, continuen patint alguns valencianoparlants pel simple fet d’utilitzar la nostra llengua, com a veiem massa a sovint a la premsa”, va explicar el portaveu de Compromís per Orpesa Eric Traver.
A més, Traver considera que “és especialment important que el nostre Ajuntament es posicione obertament a favor de dignificar la nostra llengua, ja que venim d’una etapa complicada en la que la majoria del Partit Popular havia impedir donar passes endavant en l’ús del valencià a l’administració local. Totes aquelles acciones dutes a terme en aquest sentit van ser a petició de Compromís i el PP no va tindre més remei que acceptar-les per a no seguir incomplint la legislació d’ús i ensenyament del valencià”.
“El valencià/català, parlat de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seua diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. La nostra llengua es parlada avui per més de deu milions de ciutadans europeus”, s’exposa al text aprovat.
“Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atés que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menyspreu absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica”, explica el text que ahir el ple va ratificar.